Gata de Gorgos

Gata està situada al nord-est de la Marina Alta, en la planura que es forma al sud del Montgó. Té un terme municipal de 20,30 Km², que limita amb Pedreguer, Dénia, Teulada, Benissa, Senija i Llíber. La superfície és més plana al terç nord del terme, cosa que ha facilitat la comunicació amb Xàbia a l’est i amb Pedreguer i Ondara al nord-oest. Esta és la terra més productiva amb zones de regadiu abastides pels barrancs de les Valls i de la Rana.

L’antic poble va nàixer a la vora nord del riu de Gorgos, enclavat entre este curs d’aigua i un barranc. Fins al 1609 Gata fou un del molts llocs de la Marina Alta, habitats per musulmans. Al final del segle XV, Gata passà a mans dels Íxer, senyors també de Xaló; en 1535 es desmembrà eclesiàsticament de Dénia i s’erigí en parròquia.

El segle XIX ha sigut assenyalat com el del màxim auge del comerç de la pansa, cosa que provocà l’alteració de la geografia gatera: es van fer grans masos (‘abancalaments de muntanya’, segons el parlar local) per a cultivar raïm de moscatell i es van construir molts riuraus repartits pel terme per protegir la pansa de la pluja . No obstant, durant la segona mitat del segle XIX i el principi del XX, l’emigració afectà fortament el poble: diverses famílies se’n van anar a treballar a la Ribera o a la verema a França; unes altres emigraren a Algèria i, sobretot, a l’Argentina, Cuba o els Estats Units.

Són també els anys de l’auge del comerç amb productes fets amb llata, teixits per les gateres amb la palma del margalló emblanquinada i assecada. Esta activitat econòmica i la producció de pansa han sigut cabdals per a Gata i els pobles veïns; no debades trobem documentades les dues indústries des del segle XV. A més, l’arribada del tren en 1941 en facilità el comerç. Cinc anys després s’imposà a Gata el sobrenom de Gorgos per reial decret. Per distingir-la d’una altra Gata situada a Extremadura.

En la década de los sesenta del siglo pasado, tanto la producción de pasa como la de objetos de llata quebraron y las fábricas empezaron a desaparecer o a transformarse en nuevas empresas de muebles, de importación… Quizás por eso no se ha apostado por el sector de la construcción para el turismo hasta el nuevo milenio, cosa que ha propiciado que el pueblo haya mantenido un volumen de población estable y haya conservado bastante bien el término municipal y las tradiciones locales.

Extret del fullet “Toponímia dels pobles valencians: Gata de Gorgos” de Joan Giner Monfort.