Informació Socioeconòmica i Laboral del Municipi de Gata de Gorgos

Información Socioeconómica y Laboral del Municipio de Gata de Gorgos

Gata de Gorgos

Gata de Gorgos
Gata de Gorgos

Gata està situada al nord-est de la Marina Alta, en la planura que es forma al sud del Montgó. Té un terme municipal de 20,30 Km², que limita amb Pedreguer, Dénia, Teulada, Benissa, Senija i Llíber. La superfície és més plana al terç nord del terme, cosa que ha facilitat la comunicació amb Xàbia a l’est i amb Pedreguer i Ondara al nord-oest. Esta és la terra més productiva amb zones de regadiu abastides pels barrancs de les Valls i de la Rana. 

L’antic poble va nàixer a la vora nord del riu de Gorgos, enclavat entre este curs d’aigua i un barranc. Fins al 1609 Gata fou un del molts llocs de la Marina Alta, habitats per musulmans. Al final del segle XV, Gata passà a mans dels Íxer, senyors també de Xaló; en 1535 es desmembrà eclesiàsticament de Dénia i s’erigí en parròquia. 

El segle XIX ha sigut assenyalat com el del màxim auge del comerç de la pansa, cosa que provocà l’alteració de la geografia gatera: es van fer grans masos (‘abancalaments de muntanya’, segons el parlar local) per a cultivar raïm de moscatell i es van construir molts riuraus repartits pel terme per protegir la pansa de la pluja . No obstant, durant la segona mitat del segle XIX i el principi del XX, l’emigració afectà fortament el poble: diverses famílies se’n van anar a treballar a la Ribera o a la verema a França; unes altres emigraren a Algèria i, sobretot, a l’Argentina, Cuba o els Estats Units. 

Són també els anys de l’auge del comerç amb productes fets amb llata, teixits per les gateres amb la palma del margalló emblanquinada i assecada. Esta activitat econòmica i la producció de pansa han sigut cabdals per a Gata i els pobles veïns; no debades trobem documentades les dues indústries des del segle XV. A més, l’arribada del tren en 1941 en facilità el comerç. Cinc anys després s’imposà a Gata el sobrenom de Gorgos per reial decret. Per distingir-la d’una altra Gata situada a Extremadura.

En la dècada dels seixanta del segle passat, tant la producció de pansa com la d’objectes de llata van fer fallida i les fàbriques van començar a desaparèixer o a transformar-se en noves empreses de mobles, d’importació... Potser per això no s’ha apostat pel sector de la construcció per al turisme fins al nou mil·lenni, cosa que ha propiciat que el poble haja mantingut un volum de població estable i haja conservat prou bé el terme municipal i les tradicions locals.

Extret del fullet “Toponímia dels pobles valencians: Gata de Gorgos” de Joan Giner Monfort.

caValencià