PACTE’MA A través DE CREAMA PUBLICA EL TERCER INFORME SOBRE L'IMPACTE SOCIOECONÒMIC DE LA COVID-19 A la MARINA ALTA

Ja està disponible per a la seua descàrrega l'actualització de l'informe sobre l' Impacte Socioeconòmic de la covid-19 a la Marina Alta. Es pot accedir al mateix a través de la pàgina d'Informes Sectorials de la pàgina web de l’Observatori Marina Alta en el següent link,.

Aquest és el tercer informe que es realitza amb l'objectiu de monitorar l'evolució d'aquesta situació excepcional dins del teixit empresarial i comercial de la comarca per a poder valorar l'impacte real de la crisi a curt, mitjà i llarg termini originat per la COVID-19 en aquest col·lectiu i en la societat, en general, de la Marina Alta.

A l'inici del primer estat d'alarma decretat (abril ’20), CREAMA va llançar un primer qüestionari per a conèixer com estava afectant la crisi provocada per la pandèmia de la covid-19 a les empreses i comerços del nostre territori. Amb la participació de l'entramat comercial i empresarial de la Marina Alta, es va publicar un estudi on es va analitzar l'impacte socioeconòmic de les mesures establertes amb la declaració de l'estat d'alarma, l'informe de la qual pot descarregar-se gratuïtament a través d'aquest enllaç https://cutt.ly/FgHwZMZ.

Passat una mica més de mig any de pandèmia i amb noves mesures adoptades per les autoritats competents, es va llançar el segon qüestionari (novembre ’20) a tot el teixit empresarial de la Marina Alta, per a conèixer de primera mà com estaven suportant les empreses i comerços una situació excepcional i impressions de cara a un futur més pròxim, l'informe del qual pot descarregar-se gratuïtament a través d'aquest enllaç https://cutt.ly/MUtpAqv.

Transcorregut un any i mig des que es va decretar l'estat d'alarma es va llançar, en novembre ’21, un tercer qüestionari sobre l'Impacte socioeconòmic de la COVID-19 a la Marina Alta per a conèixer les percepcions en la gestió de la prevenció en les empreses de la comarca davant la pandèmia i el comportament de la demanda en aquests mesos recents, així com, les expectatives del teixit empresarial.

Tota la informació recopilada a través d'aquests estudis servirà per a reorientar les accions de promoció de desenvolupament local i de l'activitat a la comarca que realitza CREAMA com a secretaria tècnica del PACTE’MA, dins del projecte d'Estratègia Marina Alta, subvencionat per la GVA a través de Labora.

Per a l'obtenció de resultats s'ha optat per una metodologia en línia a través d'un enllaç web a un formulari que es va enviar a les empreses participants a través de les diferents agències de desenvolupament local pertanyents a CREAMA i les diferents associacions empresarials de la Marina Alta, la qual cosa ha permés aconseguir un alt nivell de rellevància i representativitat.

A l'hora de comparar els resultats de les tres onades, cal tenir en compte el moment temporal de totes elles, la qual cosa permetrà realitzar una lectura més encertada de les diferències observades en les anàlisis reflectides en aquest document.

Mientras que el trabajo de campo de la primera oleada (mayo ‘20) se concentró en las 2 últimas semanas antes de entrar en la Fase 1 de la desescalada, cuando aún no se había implantado la primera relajación de medidas del Estado de Alarma, la segunda fase de encuestación (noviembre’20) se realizó en una etapa de “nueva normalidad” donde los esfuerzos se centraron en equilibrar las medidas sanitarias con la recuperación económica de los diferentes sectores. En esta tercera fase tras más de año y medio bajo esta “nueva normalidad”, se busca resaltar las opiniones de los encuestados tras la declaración el pasado 9 de octubre por parte de la Generalitat Valenciana de las nuevas medidas de apertura segura.

Sabent això, podem ressaltar les següents consideracions rellevants sobre l'estat actual de l'impacte de la COVID-19 en l'entramat empresarial i comercial de la comarca.

La situació continua sent negativa, encara que ha millorat respecte a novembre’20. Així, hem passat d'un 79% (nov’20) a un 67% (nov’21) d'empreses que afirmen que els ha afectat negativament la situació provocada per la COVID-19. És més, un 23% afirma ara que no li ha afectat, mentre que al novembre’20, aquest percentatge era del 18%.

Aquestes dades es poden explicar en el fet que augmenta considerablement el percentatge d'enquestats que afirmen haver obtingut un increment de vendes –d'un 4% en nov’20 a un 14% en nov’21-, així com una millora en la reducció de despeses –del 3% al 5%- en el transcurs de l'últim any de crisi. Malgrat que en situacions de crisis es generen majors oportunitats de negoci -5% ho afirmen en aquesta última onada enfront del 2% anterior- i es potencien nous canals de venda -7% actual enfront del 2% de nov’20-, cal no oblidar que la situació continua sent negativa –gairebé 8 de cada 10 empreses han reduït les seves vendes-.

Quant a la situació laboral actual de l'empresa, destacar que mentre que en nov’20, un 10% s'inclinava per un tancament complet de l'activitat, i un 6% va declarar ERTO total, ara aquests casos són inexistents. Un motiu principal d'aquests canvis és l'augment de casos que s'inclinen cap a una disminució de l'activitat (reducció horària) entre els seus treballadors, -del 17% en nov’20 al 33% actualment-.

Quant als canvis que ha hagut de realitzar el nostre teixit empresarial i comercial per a adaptar-se a la presència del Covid-19, augmenta el percentatge d'aquells canvis estratègics de l'entitat.

Així, aproximadament la meitat de la mostra ha reorientat la seva estratègia de negoci -el 84% d'aquests ho manté avui dia-, o ha reduït el seu horari laboral -d'aquests només el 64% ho manté aquest canvi avui dia-. I una tercera part ha invertit més en publicitat o ha implantat el servei a domicili -mantenint-se aquests canvis fins i tot actualment-.

Encara que disminueixen respecte a l'onada anterior (nov’20), les necessitats purament econòmiques continuen sent les més demandades. No obstant això, cal ressaltar l'augment de necessitats més operatives o estratègiques com, per exemple, l'obertura de fronteres -d'un 5% a un 11%-, o la reorientació del model de negoci a la nova realitat -d'un 2% a un 8%-.

Es recullen disparitat d'opinions sobre com ha transcorregut aquest 2021 respecte al volum de negoci esperat inicialment. Per a un 37% no s'han complert les seves expectatives de principis d'any, per a un altre 37%, l'any ha anat més o menys com esperava i, finalment, un 26% afirma que enguany li ha anat millor del que esperava.

De cara al FUTUR més pròxim, destaca la incertesa que expressen les i els participants sobre com evolucionarà el seu sector -4 de cada 10 són incapaços d'emetre una predicció-. Comparant-ho amb la percepció recollida de com els ha anat aquest 2021, s'albira una lleugera tendència cap a un pensament positiu, encara que cal avisar que el treball de camp s'ha realitzat amb anterioritat a l'inici de la sisena ona de contagis en la qual ens trobem ara mateix.

En aquesta tercera onada, pel que fa al mercat laboral disminueixen els problemes d'afrontar el compliment de pagament de salaris o reducció de la plantilla/acomiadaments en compensació pel perjudici ocasionat d'augmentar els casos que decideixen reduir la jornada laboral.

Pel que fa al paper que ha d'adoptar tant institucions públiques com privades a l'hora d'afrontar una ràpida recuperació econòmica del sector, de nou, com a factor principal sol·liciten entre altres, condonar o suavitzar impostos i ajudes públiques efectives que arribin a tots, a diferències de les anteriors onades, en aquesta nova fase ressalten l'aportació d'aquestes ajudes sota el beneplàcit d'ajudes financeres per a donar liquiditat a les empreses.

A continuació, destaquen ara aspectes per a una ràpida recuperació a través de:

• Ajustar les mesures sanitàries a la realitat. Control legal de vacunació
• Foment del consum local
• Treballar de manera conjunta i coordinada
• Millor planificació/reestructuració empresarial
• Disminuir les despeses públiques innecessàries
• Foment del turisme…

Finalment, entre les accions que poden prendre com a empresa o comerç que ajudin a recuperar el seu negoci a curt termini, es troben les campanyes promocionals, ofertes i descomptes, al costat de canvis d'estratègia comercial a favor de l'adaptació a nous models de negoci (digitalització o venda en línia, venda a domicili, …).

D'altra banda, una altra de les consideracions a tenir en compte és el propi fet de resistir les conseqüències econòmiques de la pandèmia amb una major voluntat i esforç en el treball al costat d'una reducció o control dels costos i ajudes públiques més efectives. De cara al client, es ressalta la importància d'una reactivació del turisme, al costat de les accions encaminades a donar una seguretat amb l'adaptació de les mesures sanitàries en el negoci secundades amb més informació sobre aquest, que permetin i afavoreixin aquesta llibertat de moviment de les persones recolzat amb una flexibilització de les dures restriccions de control de la pandèmia. Oferir un producte i/o servei de qualitat, més formació al personal laboral i treballar de manera conjunta i coordinada, són unes altres de les estratègies a tenir en compte en l'ajuda a la seva recuperació.

No s'ha demorat el retorn a la presencialitat en les empreses a la Marina Alta. En 8 de cada 10 empreses on era aplicable l'opció de Teletreball, la totalitat de la plantilla ha retornat al treball en l'oficina, quan al novembre de 2020, la presencialitat de tota la plantilla en el centre de treball només la mantenien el 24%.

Només en un 10% de les empreses, més de la meitat de la plantilla continua teletreballant. És més, mentre que fa un any la meitat de les empreses mantenien l'opció del teletreball per a la totalitat de la seva plantilla, actualment, només un 6% el continua conservant per al 100% dels seus treballadors/as.

Baixa el coneixement de les mesures aportades per les Institucions Públiques per a pal·liar la crisi sanitària respecte a novembre de 2020, encara que augmenten les valoracions d'aquestes, sobretot, les provinents del Govern d'Espanya. Aquest segueix sense arribar a l'aprovat (4,8), mentre que la Generalitat Valenciana i l'Ajuntament es queden fregant el 6 pel que fa a la gestió política d'aquesta crisi.

La percepció continua sent negativa a l'hora de valorar la facilitat per a informar-se sobre les mesures i ajudes proposades des de l'Administració Pública. Gairebé un 60% de la mostra li continua semblant difícil o molt difícil accedir i entendre amb facilitat la informació que es transmet des de les entitats competents.

Aquestes són les principals conclusions que s'extreuen de les opinions i dades recollides en aquesta tercera recerca sobre l'impacte socioeconòmic de la crisi derivada per la pandèmia de la COVID-19 en el nostre territori. Es pot descarregar l'informe complet en la secció de “informes sectorials” de la web www.observatorimarinaalta.org a través del següent link,.