Publicat el segon l'Informe sobre l'Impacte Socioeconòmic del Covid-19 a la Marina Alta, amb la situació a la fi de novembre

PACTE’MA A TRAVÉS DE CREAMA PUBLICA EL SEGON INFORME SOBRE L'IMPACTE SOCIOECONÒMIC DE LA COVID-19 A LA MARINA ALTA

Ja està disponible per a la seua descàrrega l'actualització de l'informe sobre l' Impacte Socioeconòmic de la Covid-19 a la Marina Alta. Es pot accedir al mateix a través de la pàgina d'Informes Sectorials de la pàgina web de l’Observatori Marina Alta en el següent link.

Aquest és el segon informe que es realitza amb l'objectiu de monitorar l'evolució d'aquesta situació excepcional dins del teixit empresarial i comercial de la comarca per a poder valorar l'impacte real de la crisi a curt, mitjà i llarg termini originat pel COVID-19 en aquest col·lectiu i en la societat, en general, de la Marina Alta.

A l'inici del primer estat d'alarma decretat (abril'20), CREAMA va llançar un qüestionari per a conéixer com estava afectant la crisi provocada per la pandèmia de la covid-19 a les empreses i comerços del nostre territori. Amb la participació de l'entramat comercial i empresarial de la Marina Alta, es va publicar un estudi on es va analitzar l'impacte socioeconòmic de les mesures establides amb la declaració de l'estat d'alarma, l'informe de la qual pot descarregar-se gratuïtament a través d'aquest enllaç https://cutt.ly/FgHwZMZ.

Amb el pas de la campanya d'estiu i amb les noves mesures que s'estan adoptant per part de les autoritats competents, es va llançar, al novembre, un nou qüestionari a tot el teixit empresarial de la comarca perquè ens feren arribar les seues opinions de com estan suportant les empreses i comerços aquesta situació excepcional i les seues impressions de cara al futur més pròxim.

Tota la informació recopilada a través d'aquests estudis servirà per a reorientar les accions de promoció de desenvolupament local i de l'activitat a la comarca que realitza CREAMA com a secretaria tècnica del PACTE’MA, dins del projecte d'Estratègia Marina Alta, subvencionat per la GVA a través de Labora.

Per a l'obtenció de resultats s'ha optat per una metodologia en línia a través d'un enllaç web a un formulari que es va enviar a les empreses participants a través de les diferents agències de desenvolupament local pertanyents a CREAMA i les diferents associacions empresarials de la Marina Alta, la qual cosa ha permés aconseguir un alt nivell de rellevància i representativitat.

 

FITXA TÈCNICA DE L'ESTUDI
Univers de l'estudi Empreses i comerços de la Marina Alta (17.501(2019))
Àmbit geogràfic Comarcal
Mostra obtinguda 263
Error mostral 6% (nivell de confiança 95%)
Eina Qüestionari en línia autoadministrat
Dates de camp 09/11/20 a 30/11/20

 

A l'hora de comparar els resultats de les dues onades, cal tindre en compte el moment temporal d'ambdues, la qual cosa permetrà realitzar una lectura més encertada de les diferències observades en les anàlisis reflectides en aquest document.

Mentre que el treball de camp de la primera onada (maig ‘20) es va concentrar en les 2 últimes setmanes abans d'entrar en la Fase 1 de la desescalada, quan encara no s'havia implantat la primera relaxació de mesures de l'Estat d'Alarma, la fase d’enquestació d'aquesta onada (novembre’20) s'ha realitzat en una etapa de “nova normalitat” on els esforços s'estan centrant en equilibrar les mesures sanitàries amb la recuperació econòmica dels diferents sectors.

Sabent això, podem ressaltar les següents consideracions rellevants sobre l'estat actual de l'impacte de la Covid-19 en l'entramat empresarial i comercial de la comarca.

La situació continua sent negativa, encara que ha millorat respecte a maig. Així, hem passat d'un 92% (maig’20) a un 79% (nov’20) d'empreses que afirmen que els ha afectat negativament la situació provocada per la Covid-19. És més, un 18% afirma ara que no li ha afectat, mentre que al maig, aquest percentatge era només del 5%.

Aquestes dades es poden explicar en el fet que disminueix en 2 punts percentuals els enquestats que afirmen haver tancat el negoci –d'un 15% a un 13%-, així com, una lleu disminució en les despeses –del 4% al 3% redueixen despeses- i increment de vendes –del 3% al 4%-. Insistim, la situació continua sent negativa -4 de cada 5 empreses han reduït les seues vendes-; no obstant això, la percepció és de millora respecte a l'inici de la crisi.

Quant a la situació laboral actual de l'empresa, destaca que mentre que al maig, un 43% s'inclinava per un tancament complet de l'activitat, ara supose només un 10%, i és que, com ja hem esmentat, en la primera onada, les restriccions en l'activitat econòmica eren molt més restrictives que en l'actualitat i el descoratjament era major.

Una altra dada que reflecteix aquesta tendència positiva, és que el 45% de la mostra indica que l'activitat laboral es manté normal, sense variacions destacables, mentre que al maig només era un 21% del total.

Hui dia, 8 de cada 10 empresàries/s de la Marina Alta han hagut de realitzar algun canvi en el desenvolupament de la seua activitat econòmica. Respecte a l'onada de maig, s'observa una major generalització d'aquesta necessitat (al voltant del 70% han dut a terme canvis al maig); lògic, d'altra banda, si tenim en compte la major activitat durant el període actual enfront del viscut durant l'estat d'alarma.

Així, tenim que més del 80% ha adaptat la seua empresa/negoci amb mesures sanitàries preventives, quasi la meitat ha reduït l'horari laboral, i entorn al 35% ha hagut de realitzar major publicitat, reorientar la seua estratègia, o incorporar metodologies no presencials.

Referent a la implantació del Teletreball, continua sent determinant el fet que en 6 de cada 10 empreses de la Marina Alta, aquesta opció no és possible. Del 40% restant, on sí que és aplicable aquesta modalitat de treball, el 83% sí ho ha implantat en major o menor mesura, i la meitat ho han fet per a la totalitat de la seua plantilla.

No obstant això, entre les dificultats a l'hora d'implantar aquesta modalitat laboral, es posa l'accent de manera més intensa en els mateixos problemes que al maig.

El sector empresarial i comercial es mostra més crític amb la gestió de la crisi realitzada per les administracions públiques en aquesta segona onada respecte a maig. De nou, el Govern és el pitjor valorat i els Ajuntaments la institució pública millor valorada.

Al voltant de 6 de cada 10 empreses o comerços reconeix conéixer alguna mesura aportada des del Govern, la Generalitat Valenciana o Ajuntaments, pràcticament es té el mateix coneixement de les mesures adoptades que en l’onada de maig, a excepció de les mesures locals, que incrementen el seu grau de notorietat d’un 49% a un 63%.

Més de la meitat de la mostra afirma en totes dues onades resultar-li difícil o molt difícil accedir i/o entendre les diferents regulacions que es van publicant des d'aquests ens.

Pel que fa al MOMENT ACTUAL, el teixit empresarial i comercial destaca en aquesta onada que no es necessita en tanta mesura ajudes en la implantació de les mesures sanitàries de seguretat i sí que destaquen la necessitat d'ajudes econòmiques –bé en ajudes públiques econòmiques, accés a crèdits o bé en finançament bancari accessible-, flexibilització en el pagament d'impostos, o programes que fomenten l'activitat. Amb la diferència que en aquesta nova fase ho requereixen en més d'un 70%, respecte al 50% de maig.

De cara al FUTUR, la visió continua sent pessimista i es mantenen les principals preocupacions relacionades amb els problemes sobre la viabilitat econòmica de l'empresa o comerç, que perduren en el moment actual –reducció de vendes/ingressos, paralització de l'activitat/tancament del negoci, i problemes de liquiditat- (en totes dues onades sumen al voltant del 70%).

En aquesta segona onada, disminueixen els problemes d'afrontar el compliment de pagament de salaris pel que fa al mercat laboral, en prejudici d'un augment en la congelació de pujada de sous i contractació, al costat d'un major nombre d'acomiadaments.

Pel que fa al paper que ha d'adoptar tant institucions públiques com privades a l'hora d'afrontar una ràpida recuperació econòmica del sector, de nou, com a factor principal sol·liciten entre altres, ajudes públiques efectives i que arriben a tots i/o condonar o suavitzar impostos, però a diferència de maig, en aquesta nova fase ressalten totes dues propostes la meitat de la mostra, mentre que en la primera onada només aconseguia el 37%.

A continuació, destaquen ara aspectes per a una ràpida recuperació a través de més facilitats per a l'accés a crèdits, foment del consum local, més informació per a mitigar la por de la societat a la covid-19, i major foment del turisme.

Finalment, entre les accions que poden prendre com a empresa o comerç que ajuden a recuperar el seu negoci a curt termini, es troben les campanyes promocionals, ofertes i descomptes, al costat de canvis d'estratègia comercial a favor de l'adaptació a nous models de negoci (digitalització o venda online, venda a domicili, …).

D'altra banda, una altra de les consideracions a tindre en compte és el propi fet de resistir les conseqüències econòmiques de la pandèmia amb una major voluntat i esforç en el treball al costat d'una reducció o control dels costos. De cara al client, les accions encaminades a donar una seguretat amb l'adaptació de les mesures sanitàries en el negoci, oferir un producte i/o servei de qualitat i donar facilitats de pagament i horari als clients és una altra de les estratègies a tindre en compte en l'ajuda a la seua recuperació.

Aquestes són les principals conclusions que s'extrauen de les opinions i dades recollides en aquesta segona investigació sobre l'impacte socioeconòmic de la crisi derivada per la pandèmia del Covid-19 en el nostre territori. Es pot descarregar l'informe complet en la secció de “informes sectorials” de la web www.observatorimarinaalta.org a través del següent link.

Com podem ajudar-te?

Contacta amb nosaltres a través del següent formulari i fes-nos arribar la teva pregunta.

caValencià