L'Observatori Marina Alta, entitat CREAMA que recull en el seu web totes les dades estadístiques sobre la nostra comarca i els municipis que la integren, llança una nova infografia amb dades referides a l'entorn mediambiental amb el qual convivim. Pot consultar l'informe complet i uns altres ja publicats per l'Observatori en aquest link,.

La gestió i manteniment del nostre territori com la protecció del medi ambient són claus fonamentals en el desenvolupament dels municipis, això comporta una implicació cada vegada major per part de la ciutadania en primera instància i pels organismes competents en la gestió i administració sostenible de les seues localitats. Existeix un moviment creixent dirigit cap a un creixement local sostenible i integrador que entre els seus diferents eixos es destaquen polítiques de conservació i protecció dels seus recursos naturals. En aquesta línia es ressalta la protecció i cura del nostre entorn; base fonamental per a un creixement intel·ligent i solidari de transformació del model actual crític amb el medi ambient cap al proteccionisme, cura i consciència del patrimoni natural.

Una de les grans preocupacions anuals és la quantitat d'incendis esdevinguts. Durant el 2018 s'han registrat 22 incendis a la Marina Alta, dels quals quasi la meitat són provocats. Una mica més de 27 hectàrees van ser afectades per incendis en 2018 segons dades provisionals de Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica. El terme municipal més afectat ha sigut Dénia (48% del total de la superfície cremada a la Comarca), encara que en nombre de focus, Xàbia és l'àrea territorial amb més incendis (4). Des de la Conselleria es comptabilitzen 20 depòsits d'extinció a la Comarca.

Els incendis en l'última anualitat registrada augmenten en més del doble tant en número com en hectàrees cremades respecte al 2017. Ressaltem el gran incendi (quasi 690 ha) del 2016 en el paratge de Cims del Sol situat en Poble Nou de Benitatxell.

Els efectes del canvi climàtic no sols es perceben en la terra, les masses d'aigua de la superfície i mars també es veuen afectades. Segons la Fundació CEAM (Fundació Centre d’Estudis Ambientals del Mediterrani-CEAM) ressalten que en les últimes dècades la temperatura de la superfície de la mar mediterrània ha augmentat en mitjana 1,3 °C -aconseguint en algunes parcel·les un increment de fins a 2 °C-.

Segons l'Enquesta d'Infraestructures i Equipaments Locals a la Marina Alta s'identifiquen 161 depòsits d'aigua que donen servei a tots els nuclis de població la titularitat o la gestió de la qual pot variar. Entre tots ells alberguen un volum de més de 233.000 m³, destacant el municipi de Calp quant a major volum útil emmagatzemat en els seus depòsits per a subministrar als seus nuclis de població (en altres casos, depòsits situats en un determinat municipi poden prestar servei al seu propi municipi com a altres confrontants).

A la Marina Alta se sap de la riquesa paisatgística que aglutinen les seues localitats. Prova d'això són els paisatges protegits que la Generalitat Valenciana ressalta entre les seues figures de protecció d'espais naturals. Dins de la xarxa natura 2000, com a Xarxa Ecològica Europea d'àrees de conservació de la biodiversitat figuren els llocs d'interés comunitari i les zones d'especial protecció per als ocells. Aquestes àrees comprenen la superfície preservada més àmplia, amb quasi la totalitat de la superfície protegida de les seues 23.000 ha i 21.000 ha respectivament. (97% i 89% protegit respectivament). Som la 4a comarca de la província amb més superfície protegida respecte a la superfície del seu territori).

Quant a la recollida de residus, l'Enquesta d'Infraestructures i Equipaments Locals publica sèries històriques sobre recollida de fems. Tenint en compte que està pendent d'acabar els registres de 2018, es mostra la tendència creixent de generació i recollida de residus, en concret residus depositats en els contenidors de reciclatge. Aquests valors indiquen, d'una banda, l'augment anual de consum per habitant de productes reciclables i també manifesta una major consciència social pel reciclatge.

Malgrat les iniciatives i bones intencions per a solucionar els nostres problemes amb l'entorn natural, la realitat és que la situació ha empitjorat. El canvi climàtic s'ha accelerat i des de la posició política, empreses i col·lectiu científic s'han de concentrar esforços i recursos a definir estratègies on l'eix comú siguen les persones i el planeta com a centre del model econòmic, posant especial focus en les persones. Han d'aportar solucions cap a un territori sostenible o un territori conscient enfocats en la regeneració d'ecosistemes i respecte al medi ambient.

Aquesta línia d'acció marca un dels eixos fonamentals del compliment de les estratègies de desenvolupament sostenible. Una proposta és enfocar esforços a implantar un model territorial circular on l'objectiu és que el municipi s'acoste el màxim al residu 0, això és, minimitzar l'entrada de residus en els diferents processos /sectors del municipi, optimitzar el que ja està dins del sistema i minimitzar el nombre de residus no aprofitables generats. Minimitzar l'extracció de recursos té un impacte positiu sobre la naturalesa i redueixen les emissions de CO₂.

El passat 25 de novembre de 2019, segons l'Organització Meteorològica Mundial (OMM), els nivells dels gasos d'efecte d'hivernacle que atrapen la calor en l'atmosfera han aconseguit un nou rècord sense precedents. A la Comunitat Valenciana les emissions en 2018 han sigut de quasi 9 milions de tones, aquestes emissions de CO2 han sigut un 37% superior a la quantitat assignada gratuïtament. En el recent cim climàtic celebrada a Madrid sorgiran models per al canvi climàtic. Europa com a primer continent a declarar l'alerta climàtica té a països com Espanya o França que marquen l'objectiu disminuir les emissions de CO₂ respecte a 1990 del 55% per al 2030.